Filòsof

Foto: Natàlia Tébar
L'Andreu


El context on s'ha fet la fotografia és altre cop a l'aire lliure i en posició asseguda. La seva mirada, mirant la profunditat de l'horitzó, sense un punt concret, pot indicar que és una persona a qui li agrada meditar i deixar anar els seus pensaments per buscar la raó de les coses o simplement pel plaer de divagar. Un referent el pot trobar en el llibre que estigui llegint o les notes que estigui escrivint, però la reflexió es realitzarà de manera més profunda.

El seu vestuari auster i informal denota que per a ell l'important es troba a l'interior de les persones. El calçat pràctic que li permet fer llargues passejades a la vora del mar denota una ment lliure i, al mateix temps, cordial i afable, que el fan tenir predisposició a voler compartir les seves idees amb els alumnes o persones en general.

L'escorç de la fotografia fa que la postura incòmoda de els seves cames sostiguin "el saber" (expressat amb la llibreta) sempre tan inestable i ple de dubtes, però el seu cap queda dalt d'un pedestal, com a element més important capaç de donar sentit a la informació que capta.

La imatge ens mostra un caràcter introspectiu.

Text de Natàlia Tébar, que analitza la fotografia en un treball de recerca.
(Enviat per Luci Moro)


ANAR (ES)TIRANT

Com us va? A mi, anar tirant, això que en diem anar estirant del carro. Diuen els filòsofs que tots perseguim la felicitat, així que estirem el carro cap a la felicitat. No estic segur de què coi és el carro, però noto, com vosaltres, que costa d'arrossegar. Pel que fa a la felicitat tinc algunes idees més concretes.
Bé, doncs vaig estirant del carro i vaig trobant gent (i persones). N'hi ha que m'avancen, n'hi ha que es queden enrere, n'hi ha que fem via plegats durant un temps. N'hi ha que s'arrepengen al meu carro i s'aprofiten del meu esforç i n'hi ha que m'estiren i m'ajuden a tirar endavant. Què us haig de dir, tots convivim amb la fauna humana: aprofitats, generosos, indiferents, compromesos, milhomes, humils. En
definitiva, bonagent, malagent i tots els altres.

Fa uns setze anys vaig coincidir en aquest camí de carros (en podríem dir carril), amb una persona única, un tal Andreu, i des de llavors caminem més o menys de costat. Ja li ho preguntaré però juraria que va ser Aristòtil qui va definir els amics com els qui caminen junts. Bé, doncs aquest individu estirava i estira del seu carro i de tots els que té a prop. D'entrada vaig pensar que s'havia begut l'enteniment. No es pot anar estirant del tots els carros que trobis, o sí?

Tots tenim carros enganxats al nostre voluntàriament, o no (fills, germans, parelles, pares, hisenda, ...) però hem anat aprenent a ignorar la majoria dels carros i a centrar els nostres esforços en el nostre i els annexionats. En canvi, l'Andreu Majó estira de tots els carros que troba i quan no en té a prop els va a buscar. Estira dels polítics, dels mestres, dels adolescents, dels comediants, dels
espirituals, de... tot déu.

No es que deixi de costat el seu, de carro, però tant d'esforç dedicat als altres és impossible que surti a compte, que sigui rendible. Doncs, contra tot pronòstic, amb sorpresa i admiració general, l'Andreu Majó i Roca va fent camí cap a la felicitat. I va pel bon camí, perquè sovint va (es)tirant  amb un immens somriure.

[Et faig una exagerada salutació budista, soci]

                                  Xavier Rodríguez Quevedo

HUME I DESCARTES


Debat ente Hume i Descartes. Curs 1993-94. Arxiu institut Llavaneres

VIURE EN LLIBERTAT FENT BÉ ALS ALTRES

Estimat Andreu,
estic content de poder-te felicitar per un aconteixament senyalat.  No t’he tingut de professor, tot i que hauri estat possible i de ben segur m’hauries reforçat la meva vocació tant d’ensenyant com per la filosofia. Ho sé perquè ara ja fa un quants anys que formem part del grup dels filòsofs i les nostres trobades han estat sempre fructíferes a tots nivells, des dels àpats hedonistes,  passant les converses polítiques i fins l’intercanvi de materials i sobretot d’idees tant de filosofia com de l’art d’ensenyar. 
Recordo que quan parlaves de la teva experiència a classe t’escoltava amb els ulls ben oberts, perquè, malgrat ja feia un munt d’anys que et dedicaves a l’ensenyament, seguies reflexionant de manera oberta i fresca sobre com arribar i enganxar millor els “nanos”, com fer-los pensar; i pel que explicaves d’això en saps un “rato llarg”.Estic segur que la teva professió ha estat una veritable passió per tu, un alliberament, alguna cosa amb la que crear i donar el millor de tu.
Per això, aquest aniversari no és un aniversari qualsevol, és la celebració d’haver pogut viure amb llibertat fent bé als altres dedicant-te a un dels teus amors, l’ensenyament.
Vadó Pomés

DE L'AMISTAT ALS SOPARS SUCOSOS

Ja fa molts anys que hem paricipat en diferents grups i grupets per comentar llibres de filosofia, incloent-hi tertúlies a la biblioteca d'Arenys de Munt.
Ha estat una de les activitats més engrescadores d'aquests 15 anys. 
Peró d'aquestes trobades ha sortit l'amistat, i per dir la veritat han anat derivant cap a altres temes, i també uns sopars sucosos on dominava més el vessant divertit que no el seriós.
Enhorabona Andreu per aquests 40 anys!

                                             Miquel Costa


ENGRESCA ALUMNES I COMPANYS: FOTOFILOSOFIA

 




















VISCA LA FILOSOFIA!

No fa gaire caminava atrafegada d’una aula
a una altra intentant suportar el pes dels llibres, segurament pensant en la següent tasca a realitzar, quan sobtadament un fet em va deixar estupefacta. Algú taral·larejava una cançó pel passadís. La gent ja no xiulem, no taral·laregem, vaig recordar. Em vaig girar encuriosida i allà estava l'Andreu. És clar, és professor de filosofia, un valent. Admiro la seva vitalitat, vaig pensar, i vaig continuar alleugerida el meu camí pel passadís. 
Gràcies per la teva força i alegria. Gràcies també i especialment, per ser professor de filosofia. Visca la filosofia i tots els seus defensors!

                                                       Míriam Lizana

LES SENTÈNCIES QUE ENS FAN PENSAR




ACTIVISTA EN DEFENSA DE LA FILOSOFIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada