Andreu, 40 anys de mestre : Les mil cares de l'Andreu

T’EN RECORDES, ANDREU?

¿No es verdad ángel de amor ...?

- Deia Don Juan Tenorio (Andreu Majó)

¿Y qué he de hacer? !Ay! de mí ...

-Responia Doña Inés (Lourdes)

A finals dels anys vuitanta, amb l’alumnat de 7è d’ E.G.B a l’escola Joan Maragall d’Arenys de Mar, als voltants de Tots Sants, treballàvem, a l’hora de Llengua Castellana, fragments de l’obra de teatre Don Juan Tenorio de Zorrilla. En una de les hores d’exclusiva de 12 a 1, els mestres de 7è: L’Andreu, la Dori, en Basilio i la Lourdes, tot preparant les activitats de la Castanyada, no recordo com, va sorgir la idea. Però ens vàrem començar a engrescar, a convèncer, a encoratjar-nos i a llançar-nos : Sí, fem-ho! Dit i fet: El dia 31 d’Octubre vàrem representar l’escena del divan.

Ens va portar feina aprendre-la bé , però també ens va portar moltes rialles, molt de goig entre nosaltres quatre i molta expectació entre la resta de companys del Maragall.

Per a l’alumnat era una sorpresa. La resposta que van tenir va ser espatarrant, quan van reconèixer en els actors de “La Companyia que venia de fora“ (que, prèviament a la nostra entrada, havia anunciat la Roser de Català) eren els seus profes-tutors de 7è.

A l’entrar només els vam sentir. No els vàrem veure les carones quan vam aparèixer a l’escenari improvisat. Estàvem prou nerviosos per si no ens sortia el text (ens ho vam prendre en serio).

Les disfresses eren ben casolanes, però la il·lusió que hi vam posar va sobrar per transformar l’actual sala de música en un pati de teatre!

En Don Juan, l’Andreu, calçava botes altes negres d´aigua, camisa blanca, barret amb plomes, l’espasa de plàstic —que es va quedar només amb el mànec a la mà del protagonista quan lluitava amb don Luís Mejía (en Basilio)—. Aquests van ser tocs d’humor improvisat a l’escena, que van completar la tensió dramàtica provocant una divertida i espontània rialla, sobrevinguda, sense cap preparació estudiada.

Ens vàrem esforçar en recitar el text de Zorrilla amb un castellà perfecte (és clar que les seves hores va costar). Els alumnes reconeixien el text i es deien admirats: S’ho saben de memòria!

Moltíssimes són les activitats dutes a terme per l’Andreu en el Maragall. Una mostra és el recull de vídeos preparats per a l’alumnat de la promoció que feia 8è el curs 1990/91. Llavors, no podíem ser conscients que l’any següent pujaríem amb ells acompanyant-los a l’institut Els Tres Turons, després de superar aquell estiu de 1991 una oposició en la que també vàrem abocar tota la nostra energia.

I les activitats engrescadores continuaren perquè, en El Tres Turons, ens vàrem trobar amb un equip de companys que es van sumar amb entusiasme a les iniciatives de l’Andreu. Aquell primer Nadal nostre, a l’institut, una coral de profes conduïda per l’Andreu, engegà els actes festius entonant la inesperada i sorprenent cançó “Bola de drac zeta“ que va provocar el deliri del públic adolescent que aplaudia, cridava, cantava, xiulava i seguia la melodia dempeus emocionat. Va ser molt fort, un cim veritable i festiu. Oi que t’en recordes, Andreu?

Foto enviada per Eladio Temiño

Altres Nadals vàrem continuar amb balls de sarsueles... També va ser l’Andreu qui va moderar amb encert polèmiques conferències per St. Jordi, procurant la defensa i la promoció de la Llengua Catalana.

L’Andreu també es va implicar en la gestió directiva, formant equip amb en David Estrada, llavors director del centre, la Pilar Royo, cap d’estudis, en Pere Reverter, secretari, Lourdes, sots-secretària i l’Albert Galícia que coordinava les activitats. Crec recordar que l’Andreu va ser un dels primers coordinadors pedagògics del llavors nou Batxillerat. I recordo també que alguna reunió va estar feliçment acompanyada de l’exquisit relleno d’Arenys de Munt, cuinat per la mà experta de la mare de l’Andreu.

I és que, quan treballaves amb l’Andreu, mai estaves aturat. Ell t’encoratjava, et burxava la creativitat adormida i et recolzava per tractar de fer real allò que només havíem imaginat.

Foto enviada per Eladio Temiño

Per a tots nosaltres, aquell curs 91-92 amb què vàrem iniciar la nostra experiència com a professors de secundària va acumular un munt de records inesborrables que encara viuen i palpiten amb goig a la nostra memòria. Oi que a tu et passa el mateix, Andreu?

Gràcies amic i company, perquè em vas esperonar en moltes facetes de la vida professional i em vas fer costat quan em va caldre. Sempre estaré en deute i per això vull felicitar-te quan portes quaranta anys de dedicació entusiasta i exemplar a la docència. Vull que sempre trobis la força per tirar endavant, perquè els bons moments passats i l’experiència laboriosament guanyada t’ajudin a continuar lluitant per ésser més fort, més valent, més animós i més entranyable que mai, perquè amb el reconeixement merescut dels que hem tingut la bona sort de coincidir amb tu, s’ompli el teu ànim de confiança i continuï brollant el teu caràcter alegre i positiu, el teu tarannà engrescador, amigable i cooperador.

Una abraçada.

Lourdes Cazorla

Arenys de Mar, Novembre de 2016.

Representació a L'Institut Llavaneres (anys 90)

Repesentació de la llegenda de Sant Jordi a l'Institut LLavaneres (1994?)

Fotos enviades per Marià Betriu

Festa de graduació dels alumnes de 2n de BAT (199...?)

(Vídeo enviat per Vicenç Franco)

"La cosa" ve de lluny: a principis dels 60, l'Andreu participa en les representacions de "Els àngels pastissers" i "Els tres tambors". El podeu reconèixer? (Fotos trameses per Elvira Borrell)